Futur Primitiu

by John Zerzan

Eris varem comencar a interessar pels corrents anarquistes de critica a la civilitzacio, anticivilitzacio o l'etiqueta de moda de primitivistes a rel de la visita d'en John Zerzan a Barcelona I' any passat, i de la torbacio que les seves intervencions varen provocar en els altres ponents, especialment una membre d'OXFAM, aixi varem iniciar en la lectura de "future primitive" i d'aqui a texts de Fredy Perlman, John Moore, Bob Black i d'altres critics a la civilitzacio.

Venint de la tradicio anarquista Barcelonina, ens va sorprendre forca la frescor i l'originalitat de molts dels seus plantejaments, fugint de compromisos amb el sistema i de posicions realistes. Encara que no ens identifiquem al cent per cent amb ells (ni amb ningu, ni tan sols entre nosaltres), hi em trobat molts encerts i pensem que el seu coneixement i el seu debat poden ajudarnos a superar l'estat de prostracio de I' anarquisme a ca nostra.

Ens caldra revisar moltes de les bases que fa un temps eren forca solides, Kropotkin no es un capdavanter de l'ecologisme, sino un credul progressista, malgrat que l'aportacio dels capitols I, II i III de "Mutual aid" siguin una troballa encara avui, fins i tot des de el punt de vista biologic. I no cal dir de tot el Ilegat d'un determinat anarcosindicalisme, o com diuen alguns critics de la civilitzacio "anarquisme d'estat".

Eris varem comencar a interessar pels corrents anarquistes de critica a la civilitzacio, anticivilitzacio o l'etiqueta de moda de primitivistes a rel de la visita d'en John Zerzan a Barcelona I' any passat, i de la torbacio que les seves intervencions varen provocar en els altres ponents, especialment una membre d'OXFAM, aixi varem iniciar en la lectura de "future primitive" i d'aqui a texts de Fredy Perlman, John Moore, Bob Black i d'altres critics a la civilitzacio.

Venint de la tradicio anarquista Barcelonina, ens va sorprendre forca la frescor i l'originalitat de molts dels seus plantejaments, fugint de compromisos amb el sistema i de posicions realistes. Encara que no ens identifiquem al cent per cent amb ells (ni amb ningu, ni tan sols entre nosaltres), hi em trobat molts encerts i pensem que el seu coneixement i el seu debat poden ajudarnos a superar l'estat de prostracio de I' anarquisme a ca nostra.

Ens caldra revisar moltes de les bases que fa un temps eren forca solides, Kropotkin no es un capdavanter de l'ecologisme, sino un credul progressista, malgrat que l'aportacio dels capitols I, II i III de "Mutual aid" siguin una troballa encara avui, fins i tot des de el punt de vista biologic. I no cal dir de tot el Ilegat d'un determinat anarcosindicalisme, o com diuen alguns critics de la civilitzacio "anarquisme d'estat".

Hem tractat de resumir el tema en 4 punts per no allargarnos, recomanem, pero, Ilegir els texts que segueixen a aquest posicionament abans de donar aprovacions o rebutjos:

1.Per nosaltres es molt positiu reivindicar no ja la possibilitat d'una societat diferent, sino reivindicar el fet de que aquesta societat diferent, que ara no existeix per nosaltres, es la nostra veritable societat, que va existir durant desenes de milers d'anys i que va ser anorreada per l'adveniment de la jerarquia, la propietat privada i la divisio del treball. Ens sembla important poder fer front al les allegacions a la condicio humana i a que sempre les coses han estat aixi, i poder argumentar que sols fa uns millenis que vivim amb estat, propietat I jerarquia. En aquest aspecte "future primitive" es un assaig fonamentat, suposem que discutible, pero fonamentat.

2.Ens sembia important superar l'optimisime futurista de I'anarquisme, justificable potser fa cent i pico anys, pero incomprensible hores d'ara, quan l'escalfament global, la revolucio transgenica i l'expansio de la societat tumoral fan del "progres civilitzat" quelcom mes que discutible. No estendre la critica a les estructures estatals a l'entramat tecnocultural, el que podriem anomenar civilitzacio estat/capital/ ' jerarquia, es si mes no una inconsequencia. En aquest aspecte trobem una bona sintonia amb els grups "green anarchy" (d' Anglaterra, d' Escocia, d'Oregon i algunes de les posicioiis d' alguns dels grups de Eartf First! (mistics apart), aquests grups uneixen critica ecologica radical amb un rebuig total a la jerarquia, l'estat, el capitalisme i al compromis amb aquest .... el seu model de societat en Ilibertat, amb una autonomia individual absoluta, profundament integrada a la natura no deixa de tenir un atractiu molt gran, front l'oferta de treball industrial, estructura corporativa (comites, supracomites, federacions.... fins arribar a una monstruosa confederacio mundial amb el seu comite mundial) i domini de ILI "comunitat" (o de part d'ella) sobre la persona.

3.Especialment incisiva es la critica al que alguns d'ells anomenen "anarquisme d'estat", o I'anarquisme d' aquells quevolen heretar el sistema actual, les seves fabriques, les seves vies i mitjans de comunicacio, els seus sistemes de produccio alimentaria, el seu sistema sanitari, el seu sistema energetic ... sense comptar que en el seu si porten implicita la jerarquia, el poder, la divisio del treball... amb la pretensio de ferne una gestio "anarquista", llimantne, quan les condicions ho permetin, els aspectes mes punyents, aquest es el projecte final de bastants anarcosindicalisme, de molts dels municipalistes, dels defensors (le Rendes

4.No reivindiquem, ni nosaltres, ni tampoc ells, retornar a l' economia dels recol lectors cacadors, sino avaluar cada aspecte de la tecnocivilitzacio i tenir ben clar el preu a pagar per cada un d'ells, segur que es diferent el preu a pagar per un automobil que per un WC, per un enllumenat que per un medicament, per rellomillo que per una carxofa ... Si volem canviar la societat haurem d'anar fent eleccions, tenint en compte que la eleccio final i inicial ha de ser la Ilibertat total per tot el planeta. La pretensio de que podem conservar, en una societat anarquista, els nivells de consum d'energia i aigua actuals, els nivelis de produccio de residus de tota mena, la sobreexplotacio de sols, mars i ecosistemes, el nivell de consum de recursos no renovables es com minim un autoengany.

5.Finalment trobem molt comode que quan algu ens digui "vosaltres el que voleu es tornar a les cavernes!!!" poderli contestar "doncs mira, una mica si!".

SALUT I ANARQUIA Barcelona setembre de 2001.

FUTUR PRIMITIU.
La divisio del treball, que tan ha contribuit a submergirnos en la crisi mundial del nostre temps, treballa quotidianament per impedirnos comprendre el origens de l'horror actual. Mary Lecron Foster i d'altres academics afirmen, eufemisticament, que, avui dia, I'antropologia esta "amenacada per una fragmentacio greu i destructiva". Shanks i Tilley es fan resso d'un problema similar "l'objectiu de I'arqueologia no es solament interpretar el passat, sino transformar la manera en com es interpretat en benefici de la reconstruccio social actual". Evidentment les ciencies socials, per si mateixes, s' autoprohibeixen la perspectiva i la proflinditat de vista que permetrien una reconstruccio com aquesta. Al capitol dels origens i del desenvolupament de la humanitat, el ventall de disciplines i subdisciplines cada dia mes ramificat antropologia, arqueologia, paleontologia, etologia, etnologia, paleobotanica, etnoantropologia, etc reflecteixen l'efecte reductor i incapacitant de que la civilitzacio ha donat mostres des de les primeres tentines.

La literatura especialitzada pot, malgrat tot, proporcionar una idea altament apreciable, a condicio d' abordarla amb el metode i la vigilancia apropiats, a condicio de tenir la decisio de travessar els limits. De fet, les deficiencies en el pensament ortodox corresponen a les exig~ncies d'una societat cada cop mes frustrant. La insatisfaccio amb la vida es transforma en desconfianca front les mentides oficials que serveixen per justificar aquestes condicions d' existencia; aquesta desconfianca permet aixi iliateix esbossar un quadre mes fidel del desenvolupament de la humanitat. S'ha explicat llargament la renuncia i la submissio' que caracteritzen la vida moderna per les contingencies de la "naturalesa humana". Tanmateix, el mite de la nostra existencia precivilitzada feta de privacions, de brutalitat i d'ignorancia ha acabat per fer apareixer I'autoritat com un benefici que ens ha salvat del salvatgisme. Encara s' invoca a "I' home de les cavernes" i a "I' home de nearderthal" per indicarnos on estariem sense la religio, I'Estat i el treball forcos.

Ara be, aquesta visio ideologica del nostre passat ha estat radicalment capgirada al curs de les darreres decades gracies al treball d'universitaris com Marshall Sahlin. S'ha assistit a un capgirament quasi complet de l' ortodoxia antropologica, de fortes consequencies. S'admet d'ara en endavant que, abans de la domesticacio abans de la invencio de I'agricultura, l' existencia humana passava essencialment en l'oci, que descansava en la intimitat amb la natura, sobre una saviesa sensual, font d'igualtat entre sexes i de bona salut corporal. Tal va ser la nostra naturalesa humana durant aproximadament dos milions d'anys, abans de la nostra submissio als capellans, als reis i als patrons.

Se'ns ha fet recentment una altra revelacio sorprenent, Iligada a la primera i donantli una altra amplitud i que ens mostra el que hem sigut i el que podriem ser. El principal motiu de refus a la visio de les noves descripcions de la vida dels caqadors recollectors consisteix, en considerar aquesta manera de viure amb condescendencia, com el maxim al que podia arribar una especie en els primer estadis de la seva evolucio. Aixi aquests que encara propaguen aquesta visio consideren que hi hauria un llarg periode de gracia i d'existencia pacifica i que els humans no haurien simplement tingut la capacitat mental per canviar la seva simplicitat per complexitat social i tecnica. S'ha donat un altra cop decisiu al culte a la civilitzacio quan aprenem avui en dia que la vida humana va ignorar durant molt de temps I'alienacio i la dominacio, pero tambe que, com ban mostrat les investigacions dutes a terme despres dels anys 80 pels arqueolegs John Fowlett, Thomas Wynn i d'altres, els humans de l'epoca posseien una intelligencia com a minim igual a la nostra. L'antiga tesi de la "ignorancia" va ser esborrada d'un cop i els nostres origens ens apareixien al mateix temps amb una Ilum nova.

Amb la finalitat de col locar la questio de la nostra capacitat mental en el seu context, es util passar revista a les interpretacions diverses (i sovint carregades d'ideologia) dels origens i del desenvolupament de la humanitat. Robert Ardrey pinta un quadre patriarcal i sanguinari de la prehistoria, com ban fet en un grau Ileugerament menor, Desmond Morris i Lionel Tiger. En la mateixa direccio, Sigmund Froid i Konrad Lorenz ban descrit la depravacio innata de la especie, aportant aixi la seva pedra a l'edifici de I'acceptacio de la jerarquia i del poder.

Afortunadament un quadre molt mes plausible ha acabat per emergir, corresponent a un coneixement global de la vida paleolitica. El repartiment dels aliments ha estat finaiment considerat com un aspecte de la vida de les primeres societats humanes. Jane Goodall i Richard Leakey, entre d'altres, ban arribat a la coticlusio de que aquest ha estat Lin element clau en el nostre acces a l' estadi d'Homo, fa almenys dos milions d'anys. Aquesta teoria avancada, als inicis dels anys 70 per Linton, Zihlman, Tanner i Isaac, ha acabat essent la dominant.

Un dels arguments convincents a flavor de la tesi de la cooperacio, contra la de la violencia generalitzada i de la dominacio dels mascles, es la de la disminucio, als primers estadis de l'evolucio, de la diferencia de talla entre mascles i femelles. El dimorfisme sexual era inicialment molt pronunciat: canins prominents o "dents de combat" en els mascles y canins molt mes petits entre les femelles. La desaparicio dels grans canins entre els mascles apuntala fortament la tesi segons la qual la femella de I l'especie va operar una seleccio a favor dels mascles sociables i compartidors. La major part dels simis actuals tenen el canins mes Ilargs i grossos entre els mascles que entre les femelles, la femella no te eleccio.

La divisio sexual del treball es una altra questio fonamental en els principis de la humanitat; es acceptada gairebe sense discussions i fins i tot expressada per l'ordre mateix de la expressio cacadorsrecol lectors S'admet actualment que la recol leccio d'aliments vegetals, que durant molt de temps es va considerar un domini exclusiu de les dones i d'importancia secundaria en relacio a la cacera, sobrevalorada Coln una activitat masculina, constituia la principal font d'aliments. Essent aixi que les dones no depenien, de manera significativa, dels homes per alimentarse, sembla probable que, al contrari de tota divisio del treball, la flelxibilitat i el compartir I'activitat era la regla.

Com mostra Zihlman, una flexibilitat general de comportament hauria sigut la caracteristica principal dels primers temps de l' existencia humana. Joan Gero ha demostrat que els utils de pedra podien haver sigut utilitzats tan pels homes com per les dones, i Poirier en diu que "cap prova arqueologica recolza la teoria segons la qual els primers humans ban practicat la divisio sexual del treball". No sembla que la recerca d'aliments hagi obeit a una divisio del treball sistematica, fos la que fos, i es probable que la especialitzacio per sexe es vi fer molt tard en el decurs de l'evolucio humana.

Aixi, si la primera adaptacio de la nostra especie va estar centra en la recol leccio, quan va apareixer la cacera? Binford soste que cap senyal tangible de practiques carnisseres indica un consum de productes animals fins a l'aparicio, relativament recent, d'humans anatomicament moderns. L'examen al microscopi electronic de dents fossils trobades a l'Africa oriental indiquen un regim essencialment compost de fruits, igualment l'examen similar d' utils de pedra provinents de Koobi Fora, a Kenia, de 1,5 milions d'anys d'antiguitat mostren que s'utilitzaven per tallar vegetals.

La situacio "natural" de la especie era una dicta formada en gran part per aliments vegetals ries en fibra, en contra (le I' alimentacio moderna d'alt contingut en materies grasses i proteines animals, amb la seva corrua de desordres cronics. Els nos tres primers avantpassats utilitzaven "el seu coneixement detaIlat de l'entorn en una especie de cartografia cognitiva" per procurarse les plantes que servien a la seva subsistencia. Per contra, els testimonis arqueologics de l'existencia de cacera no apareixen sino lentament al llarg del temps.

Per altra part nombrosos elements venen a contradir la tesi que mante que la cacera era molt estesa durant cis temps prehistorics. Per exemple les piles d'ossades on es veia abans la prova de matances massives de mamifers, han resultat, al examinarles posteriorment, vestigis d'inundacions o de caus d'animals. Segons aquesta
nova aproximacio, les primeres caceres significatives haurien apa regut fa 200.000 anys, o mes tard. Adrienne Zihlman, va arribar a la conclusio de que "la cacera va apaareixer relativament tard en l'evolucio", i "no existia abans dels darrers 100.000 anys". Els investigadors no han trobat proves de caceres importants de grans remugants abans d'una data encara mes propera, al final del paleolitic superior, just abans de l'agricultura.

El objectes mes anties coneguts son els utils de pedra tallada de Hadar, a l' Africa Oriental. Gracies als metodes (le datacio precisos, emprats avui dia, s'estima que podrien remuntarse a 3,1 milions d'anys. El principal motiu d'atribuir aquests objectes a la ma de l'home es que es tracts d'utils fabricats amb l'ajut d'un altra util, caracter trobat solament entre els humans en l' estat actual dels nostres coneixements. L'Homo habilis designa el que es creu que es la primera especie humana coneguda, aquest nom ha estat associat als primers utils de pedra. Els objectes corrents en fusta o en os, menys durables i mes rars en els inventaris arqueologics, eren tambe utilitzats per l'Homo habilis a I'Africa i a I'Asia i testimonien una adaptacio "remarcablement simple i eficac". En aquests estadis, els nostres avantpassats tenien un cervell i un cos mes petit que el nostre, pero Poirier fa notar que "la seva anatomia postcraniana era forca semblant a les dels humans moderns", i Holloway afirma que els estudis de les marques endocranianes d'aquest periode indiquen una organitzacio cerebral fonamentalment moderna. Igualment, certs utils de mes de dos milions d'anys d'antiguitat proven el predomini dels dretans, per la manera en que estan tallades les pedres. La tendencia a utilitzar prioritariament una ma, es tradueix entre els moderns en trets tipicament humans, son la lateralitzacio pronunciada del cervell i la separacio funcional marcada dels dos hemisferis cerebrals. Klein conclou que aixo "implica quasi amb certesa, capacitats cognitives i de comunicacio humanes fonamentals".

Segons la ciencia oficial, I'Homo erectus es un altra gran predecessor de I'Homo sapiens; hauria aparegut fa quasi 1,75 milions d'anys, en el moment en que els humans sortien dets boscos per escamparse per les sabanes africanes mes seques i mes obertes. Malgrat que el volum del cervell no es correspon amb la capacitat intel lectual, el volum cranial de l' Homo erectus es en aquest punt similar als homes moderns del mateix genere "han d'haver tingut molts comportaments identics".

Com diuen Johanson i Edey: "Si s'ha de comparar a l' Homo erectus dotat d'un mes gran cervell a l'Homo v(il)iens dotat d'un de mes petit sense tenir en compte les seves altres particularitats sera necessari permutar els seus noms especifics" l' Homo neanderthalensis, que ens hauria precedit directament, posseia un cervell lleugerament mes gran que el nostre. Per tant, aquest malaurat home de neanderthal no es pot descriure'l com una criatura primitiva, tosca en conformitat amb la ideologia bobbessiana dominant, malgrat la seva intel ligencia manifesta, reforcada per una forca colossal.

Per altra part, des de fa poc, la classificacio mateixa de les especies ha pres la forma d'una hipotesi dubtosa. Efectivament, la nostra atencio estava atreta pel let de que especimens fossils procedents de diverses especies d'Homo "presentessin totes trets morfologics intermedis", cosa que contradiu, per obsoleta, la divisio arbitraria de la humanitat en categories successives i separades. Fegan, per exemple, ens ensenya que "es molt dificil tracar una frontera taxonomica clara entre I'Homo erectus i l'Homo sapiens arcaic d'una part, i I'Homo sapiens arcaic i anatomicament modern de I'altra part". Igualment, Foley nota que "les distincions anatomiques entre l'Homo erectus i I'Homo sapiens son petites". Jelinek afirma rotundament que "no hi ha cap bona rao anatomica o cultural" per separar erectus i sapiens en dos especies, i en conclou que els humans, des de el paleolitic mitja al menys, poden ser considerats com Homo sapiens". La formidable enretirada vers el passat de la datacio de I'aparicio de l'intel ligencia, de la que parlarem mes endavant, s'ha de mirar des de la confusio actual sobre el tema de les especies, a mesura que el model evolucionista practicament dominant arriba als seus limits.

Pero la controversia sobre la classificacio de les especies no ens interessa mes que en relacio amb el coneixement (le la manera de viure dels nostres avantpassats. Malgrat el caire minim del que es pot esperar trobar despres de milers d'anys, s'entreveu una mica la textura d'aquesta vida i dels seus aspectes, sovint elegants, que varen precedir a la divisio del treball.

El "grapat d'utils" de la regio de la gorja d'Olduvai, fet celebre per Leakey, conte "almenys sis tipus d' utils clarament identificables" que es remunten a 1,7 milions d'anys aproximadament. Es alla on apareix la destral "atxeliana" amb la seva bellesa simetrica, que va ser utilitzada durant un milio d'anys. Amb la seva forma de limina, remarcablement equilibrada respira gracia i facilitat d'us, per ser un objecte d'una epoca ben anterior a la simbolitzacio. Isaac ha fet notar que "les necessitats essencials d'utils esmolats poden ser satisfets per les formes diverses engendrades a partir del model "oldovienc" de pedra taIlada", i es pregunta conm s'ha pogut pensar que "un escreix de complexitat equival a una millor adaptacio". En aquesta epoca llunyana, segons marques de tall sobre ossades , els homes es servien de tendons i de pelt arrancada als cadavers d'animals per confeccionar cordes, sacs i folres. Altres elements fan pensar que pells servien de tapisseria mural i de seient a les cavernes, i algues de marfega per dormir.

L'us del foc es remunta a quasi dos milions d'anys i podria haver aparegut abans, si no fos per les condicions tropicals regnants a I'Africa en els comencaments de la humanitat. El domini del foc permetia incendiar les coves per eliminar els insectes i escalfar el terra, elements de confort que apareixen ben aviat at paleolitic.

Alguns arqueolegs consideren encara que tots els humans anteriors a I'Homo sapiens del que I'aparicio oficial es remunta a menys de 300.000 anys son considerablement mes primitius que nosaltres, "homes complets". Pero a mes a mes de les proves, citades abans, de l'existencia d'un cervell anatomicament "modern" entre els primers humans, aquesta inferioritat es veu de nou contradita per treballs recents, demostrant la presencia d' una intel ligencia humana acabada quasi des de el naixement de l'especie humana. Thomas Wynn estima que la fabricacio de la destral atxeliana exigeix un "grau d'intel ligencia caracteristic d'adults completament moderns". Gowlett examina el "pensament operatori" , necessari per l'us del martell, de la reparticio de la forca at escollir I'angle de fractura apropiat, segons una sequencia ordenada, i la flexibilitat necessaria per modificar el procediment. Ha deduit que eren necess~ries capacitats de manipulacio, de concentracio, de visualitzacio de la forma en tres dimensions i de planificacio, i que aquestes exigencies "eren comunes entre els primers humans, fa al menys dos milions d'anys, i aixo es una certesa establerta, no una hipotesi".

La durada del periode paleolitic sorpren per la debil transformacio de les tecniques. Segons Gerhard Kraus, la innovacio, "at llarg de dos milions d'anys i mig, mesurada per l'evolucio de l'utillatge de pedra es practicament nul la". Considerada a la Ilum del que ara sabem de la intel ligencia prehistorica, aquest estancament es especialment desencoratjant per molts especialistes de les ciencies socials. Per Wymer, "es dificil comprendre un desenvolupament d'una lentitud tal". Al contrari, a mi, em sembla molt plausible, que la intel ligencia, la consciencia de la riquesa que procura la existencia de recol lector cacador, sigui la rao d'aquesta absencia marcada de "progres". Sembla evident, que la especie ha refusat deliveradament la divisio del treball, la domesticacio i la cultura simbolica fins una data recent.

El pensament contemporani, en la seva salsa postmoderna, nega la realitat d'una divisio entre natura i cultura; malgrat tot, donada la capacitat dejudici dels essers humans abans de l' esdeveniment de la civilitzacio, la realitat fonamental es que durant un temps molt llarg han escollit la natura en detriment de la cultura. Es corrent igualment trobar simbolic tot gest o objecte huma, posicio que , d'una manera general, forma part del rebuig de la distincio entre natura i cultura. Ara be, es de la cultura coin a manipulacio de formes simboliques de base del que es tracta aqui. Em sembla igualment clar que ni el temps reificat, ni el lienguatge escrit, ben segur, ni probablement el Ilenguatge parlat (at menys en bona part del periode), ni cap forma de comptabilitat o d'art no havien tingut Iloc en la vida humana prehistorica grat l'existencia d'una intel ligencia capac d'inventarlos.

Voldria manifestar, de passada, el men acord amb Goldschmidt quan escriu que "la dimensio amagada de la construccio del mon simbolic es el temps". Com afirma Norman O.Brown, "la vida no s'encotilla ni es situa en el temps historic", afirmacio que considero com una crida del fet de que el temps com a materialitat no es inherent a la realitat, sino un fet cultural, potser el primer fet cultural imposat a la realitat. Es a mesura que evoluciona aquesta dimensio elemental de la cultura simbolica que s'estableix la separacio amb la natura.

Cohen ha avancat que els simbols son "indispensables pel des envolupament i el manteniment de l'ordre social". Aixo implica com indiquen, mes precisament encara, moltes proves tangibles que abans de l'emergenncia dels simbols, la condicio de desordre que els fa necessaris, no existia. En una linia analoga, Levi-Strauss ha remarcat que el pensament mitic progressa sempre a partir de la consciencia d'oposicions vers la seva resolucio. Llavors que son els desordres, els conflictes, les "oposicions"?. Entre els milers de memories i estudis tractant de temes concrets, la literatura sobre el paleolitic no proposa quasi be res sobre aquesta questio essencial. Es podria avancar com hipotesiraonable que la divisio del treball, que passa desapercebuda per la lentitud extrema de la seva progressio, i insuficientment compresa, a causa de la novetat, comenca a causar esquerdes infimes en la comunitat humana i a suscitar practiques nocives cara a la natura. Al final del paleolitic superior, fa 15.000 anys, es comenca a observar a l'Orient Mitja una recolleccio especialitzada de plantes i una cacera tambe especialitzada. L'aparicio de sobte d'activitats simboliques (per exemple activitats rituals i artistiques) at paleolitic superior es innegable, per als arqueolegs, una de les "grans sorpreses" de la prehistoria, donada la seva absencia al paleolitic mitja. Pero els efectes de la divisio del treball i de l'especialitzacio varen fer sentir la seva presencia en tant que ruptura de la totalitat de l'ordre natural una ruptura que es necessari explicar.

El que es sorprenent es que aquesta transicio cap a la civilitzacio pugui encara ser jutjada com a totalment innocua. Foster, sembla ferne I'apologia quan conclou que "el mon simbolic s'ha rebel lat extraordinariament adaptatiu. Si no, com I'Homo sapiens ha pogut esdevenir materialment I'amo del mon?". Hi ha certament raons, com les que es poden veure en "la manipulacio dels simbols, l'essencia mateixa de la cultura", pero sembla oblidar que aquesta adaptacio va aconseguir iniciar la separacio de I'home de la naturalesa, aixi com la destruccio progressiva d'aquesta , fins la terrible amplitud actual d'aquests dos fenomens.

Sembla raonable afirmar que el mon simbolic va neixer amb la formulacio del Ilenguatge, aparegut d'una manera o altra a partir d'una "matriu de comunicacio no verbal estesa" i del contacte interindividual. No hi ha consens sobre la data d'aparicio del Ilenguatge, pero no existeix cap prova de la seva existencia abans de l'explosio cultural de finals del paleolitic superior. El Ilenguatge sembla haver operat com un agent inhibidor, com a mitja de sotmetre la vida a un control mes gran, de posar traves a l'onada de sensacions a les que l'individu premodern era receptiu. Vist aixi, versemblantment s'hauria produit un allunyament, des de aquesta epoca, de la vida d'obertura i de comunicacio amb la natura, en direccio a una vida orientada vers la dominacio i la domesticacio que seguirien a I'adveniment de la cultura simbolica. No existeix per una altra part, cap prova definitiva que permeti creure que el pensament huma es, pet fet de pensar amb paraules, el mes evolucionat per poc que es tingui la honestedat d'apreciar universaiment el grau d'acabament d'un pensament. Existeixen nombrosos casos de pacients que havent perdut, despres d'una accident o d'una altra degradacio del cervell I el sentit de la paraula, compresa la capacitat de parlar silenciosament amb un mateix, son de fet capacos de pensar coherentment de totes les maneres. Aquestes dades ens convencen de que "I'aptitud intellectual humana es d'una puixanca extraordinaria, fins i tot en absencia de Ilenguatge".

En termes de simbolitzacio en I'accio, Goldschmidt l'encerta quan estima que "la invencio del ritual at paleolitic superior podria ser l'element estructural que va donar el major impuls a l'expansio de la cultura". I ritual ha jugat el paper d'eix en el que Hodder ha anomenat 'el desplegament incessant d'estructures simboliques i socials" que ban acompanyat I'arribada de la mediacio social. Es com a mitja de consolidar la cohesio social que el ritual va ser essencial; els rituals totemics per exemple, reforcen I'autoritat del clan.

Es comenca a analitzar el paper de la domesticacio, o "doma de la natura" en l'ordenacio cultural de la salvatgeria per mitja del ritual. Totes les evidencies ens indiquen que, la dona com categoria cultural, a saber, un esser salvatge o perillos, data d'aquest periode. Les figurates rituals de "Venus" apareixen fa 25.000 anys, i semblen ser un exemple de les primeres representacions simboliques de la dona amb finalitats de representacio i de dominacio. Mes concretament encara, la submissio de It natura salvatge es manifesta en aquesta epoca per la cacera sistematica dels grans mamifers, activitat de la que el ritual es part integrant.

Es pot considerar tambe la practica xamanica del ritual com una regressio en relacio amb l'estadi on tots compartien una consciencia que avui considerariem extrasensorial. Quan sols els experts pretenen poder accedir a una percepcio superior, que era abans de gaudiment comu, s'accentuen i faciliten nous renunciaments a favor de la divisio del treball. El retorn Li la felicitat pel ritual es un tema mitic quasi universal, amb, entre d'altres joies, la promesa de la dissolucio del temps mesurable (la eternitat). Aquest tema del ritual posa el dit sobre la nafra que preten curar, com fa la cultura simbolica en general.

El ritual com a mitja d'organitzar les emocions, com a metode d'orientacio i de constrenyiment cultural, governa I'art, faceta de l'expressio ritual. Per Grans, "no hi ha gaires dubtes que les diverses formes d'art profa deriven de I'art ritual". Es detecta l' inici d'un malestar, el sentiment de que una autenticitat directa, mes antiga, es a punt de desapareixer. La Barre te rao al considerar que "l' art, coin la religio neixen del desig insatisfet". Al principi abstreta pel Ilenguatge, despres d'una manera mes orientada pet ritual i l'art, la cultura entra en escena per respondre artificialment a les angoixes espirituals o socials.

El ritual i la magia varen dominar segurament els inicis de l'art (al paleolitic superior) i sense dubtes varen jugar un paper essencial, mentre la divisio del treball s' imposava progressivament, en la coordinacio i la conducta de la comunitat. En el mateix ordre d'idees, Pfeiffer ha vist en las celebres pintures parietals europees del paleolitic Superior el primer metode d'iniciar als nens en uns sistemes socials que ban esdevingut complexes, l'educacio va ser Ilavors necessaria pel manteniment de la disciplina i l'ordre. I l'art podria haver contribuit al control de la natura, per exemple facilitant el desenvolupament d'una nocio primitiva de territori.

L'aparicio de la cultura simbolica, transformada per la seva necessitat de manipular i de dominar, ha obert la via a [a domesticacio de la natura. Despres de dos milions d'anys de vida humana passats respectant la natura, en equilibri amb d'altres especies, l'agricultura a modificat la nostra existencia i la nostra manera d'adaptarnos, d'una manera desconeguda fins Ilavors. Mai abans una especie havia conegut un canvi radical tan profund i rapid. L'autodomesticacio pel I llenguatge, pel ritual i I'art inspira la dominacio de plantes i ammals que segueix. Apareguda fa sols deu mil anys, l'agricultura ha triomfat rapidament car la dominacio engendra per ella mateixa, i exigeix continuament, el seu propi reforcament. Un cop difosa, la voluntat de produir ha esdevingut tant mes productiva quan's exercia eficacment, i de fet tant mes predominant i adaptativa.

L'agricultura permet un grau creixent de la divisio del treball, crea els fonaments materials de la jerarquia social i inicia la destruccio de l'entorn. Els capellans, els reis, els treballs forcats, la desigualtat sexual, la ,uerra son algunes de les consequencies immediates.

Mentre que els humans del paleolitic tenien un reqim extremament variat, s'alimentaven de varis milers de plantes diferents, l'agricultura va reduir notablement les seves louts d'apro visionament.

Donada la intel•ligencia i el vast saber practic de la humanitat durant l'edat de pedra, hom es pregunta: "perque l'agricultura no ha aparegut per exemple, un milio d'anys abans nostre, en lloc de 8.000 anys solament?" Abans he aportat una breu resposta al formular la hipotesi d'una lenta i insidiosa progressio de l' alienacio fonamentada sobre la divisio del treball i la simbolitzacio. Pero al considerar les seves desastroses consequencies, resulta un fenomen espantos. Aixi, com diu Binford: "la questio no es argumentar perque I'agricultura s'ha desenvolupat tan tard, sino perque s'ha desenvolupat tan rapid?". El final del modus de vida recol lector cacador ha implicat un descens de la talla, de l'estatura i de la robustesa de l'esquelet, i apareix la caries dental, les carencies alimentaries i les malalties infeccioses. S'observa "en conjunt una baixa de la qualitat i segurament de la durada de la vida humana" conclouen Cohen i Aremelagos.

Una altra consequencia ha sigut la invencio del numero, inutil abans de l'existencia de la propietat de les collites, les besties i de la terra, que es una de les caracteristiques de l'agricultura. El desenvolupament de la numeracio ha fet creixer la necessitat de tractar la natura com una cosa a dominar. L'escriptura era tambe necessaria per a la domesticacio, per les primeres formes de transaccio comercial i d'administracio politica. LeviStrauss ha demostrat d'una manera convincent que la funcio primera de la comunicacio escrita ha sigut afavorir l'explotacio i la submissio, les ciutats i els imperis, per exemple, haurien estat impossibles sense ella. Es veu aqui clarament unirse la logica de la simbolitzacio i el creixement del capital.

Conformitat, repeticio i regularitat son les claus de la civilitzacio triomfant, reemplacant l'espontaneitat, i la descoberta, caracteristiques de la societat humana la que va sobreviure aixi durant molt de temps. Clark parla de "l'amplitud del temps d'oci" del recol lector cacador, i en conclou que "Es aixo i el modus de vida agradable que l'acompa nyava, i no les penuries i un llarg treball quotidia, el que explica perque la vida social va ser tan estatica".

Un dels mites mes vius i mes estesos es l' existencia d'una edat d'or, caracteritzada per la pau i la innocencia, abans de que, alguna cosa, destruis aquest mon idil lic i ens reduis a la miseria i el sofriment. L'Eden, o qualsevol que sigui el nom que hom li doni, era el mon dels nostres avantpassats recollectors cacadors; aquest mite expressa la nostalgia d'aquells que treballaven sense respir a la gleva, davant d'una vida Iliure i molt mes facil, pero ja perduda.

El ric ambient habitat pels humans abans de la domesticacio i I'agricultura, avui en dia practicament ha desaparegut. pels rars recollectorscacadors supervivents d'avui en dia, sols queden les terres marginals, els Ilocs aillats no reivindicats per I'agricultura i la conurbacio. Malgrat aixo, els escassos recollectorscacadors que aconsegueixen encara escapar a les pressions enormes de la civilitzacio, estan en el punt de mira per transformarlos en esclaus (es a dir pagesos, subjectes politics, assalariats), estan tots influenciats pels contactes amb els pobles exteriors.

Duffy nota aixi que els recollectors cacadors actuals que ha estudiat, els pigmeus Mbouti d'Africa Central, ban estat aculturats pels agricultorsciutadans dels voltants durant centenars d'anys i, en menor mesura, per generacions de contacte amb I'administracio colonial, despres neocolonial i amb els missioners. Per tant, sembla que una voluntat de vida autentica, que ve del fons de les edats persisteix entre ells, "tracteu d'imaginar", demana Duffy, "un modus de vida on la terra, I'allotjament, i I'alimentacio son gratuits, i on no hi ha dirigents ni patrons, ni politics, ni crim organitzat, ni impostos ni Ileis. Calculeu I'avantatja de formar part d'una societat on tot es reparteix, on no hi ha rics ni pobres i on el benestar no significa I'acumulacio de bens materials". Els Mbouti mai ban domesticat animals ni conreat vegetals.

Entre els membres de les bandes no agricoles existeix una combinacio remarcablement sana de baixa quantitat de treball i abundancia material. Bodley ha descobert que els San (coneguts sota el nom de boiximans) de l'arid desert del Kalahari, al Sud de I'Africa, treballen menys i menys hores que els seus veins agricultors. De fet, en periodes de sequera, es als San, a qui els pagesos s'adrecen per sobreviure. Segons Tanaka, passen "una part extraordinariament curta del temps per treballar, i la major part per reposar i distreure's", d'altres observadors ban notat la vitalitat i la Ilibertat dels San comparats amb els pagesos sedentaris, aixi com la seguretat relativa i la manca de preocupacions de la seva vida.

Flood ha remarcat que els aborigens d'Australia consideren que "el treball requerit per Ilaurar i plantar no esta gens compensat per les avantatges que aporta". En un pla general, Tanaka ha revelat I'abundancia i equilibri dels aliments vegetals en totes les primeres societats humanes aixi com en totes les societats de recollectorscacadors moderns. De la mateixa manera, Festinger parla de I'acces entre els humans del paleolitic "a quantitats considerables d'aliments sense gran esforc", afegint que "els grups contemporanis de recol lectorscaqadors se'n surten prou be, fins i tot quan ban estat arraconats vers h~bitats molt marginals".

Com Hole i Flannery han resumit "cap grup sobre la terra disposa de mes oci que els cacadors i recollectors, que consagren el millor del temps al joc, a la conversacio i al relax". Disposen de mes temps Iliure, afegeix Binford, "que els obfers industrials i agricoles moderns, fins i tot que els professors d'arqueologia".

Els no-domesticats saben que, com ha dit Veneigen, sols eentl present pot ser total. Aixo significa que viuen la seva vida amb una immediatesa, una densitat i una passio incomparablement mes gran de com fem nosaltres. S'ha dit que certes jornades revolucionaries valen segles; mentre, "nosaltres contemplem I'abans i el despres i sospirem pel que no es...".

Els Mbouti estimen que "amb un present convenientment pie, les questions del passat i del futur s'arreglaran elles mateixes". Els primitius no tenen necessitat de records i no donen generalment cap importancia als aniversaris ni al recompte de la seva edat. En quant a l'esdevenidor, tenen tants pocs desigs de dominar el que encara no existeix com de dominar la natura. La seva consciencia d'una successio d'instants barrejantse en el flux i el reflux del mon natural, no impedeix la nocio de les estacions, pero no constitueix pas una consciencia separada del temps que els privi del present.

Pero encara que els recollectors cacadors actuals mengen mes earn que els seus avantpassats prehistorics, els aliments vegetals constitueixen encara l'essencial del seu menu a les regions tropicals i subtropicals. Els San del Kalahari i els Hazda d'Africa Oriental, on la caca major es mes abundant que en el Kalahari, depenen de la recolleccio en un 80% de la seva I'alimentacio. La branca !Kung dels San recollecta mes d'un centenar de vegetals diferents i no presenta cap carencia alimentaria. Els seu regim s'assembla al sa i variat dels recollectorscacadors australians. El regim global dels recollectors es millor que el dels agricultors, la carestia es molt rara i el seu estat de salut es generalment superior, amb moltes menys malaities croniques.

Lauren Van der Post es va meravellar davant l'exuberancia del riure dels San una rialla que surt "del centre del ventre, un riure que no es sent mai entre els civilitzats". Ell jutja que es un senyal de gran vigor i d'una claredat de sentits que aconsegueix encara resistir els assalts de la civilitzacio. Truswell i Hansen haurien pogut dir la mateixa cosa d'un San, que havia sobreviscut a un combat sense armes contra un Ileopard, ferit, havia al menys aconseguit ferir I'animal amb les mans nues.

Els habitants de les illes Andaman, a l'oest de Tailandia, no es sotmeten a cap dirigent; ignoren tota representacio simbolica i no crien cap animal domestic. S'ha observat igualment entre ells I'absancia de I'agressivitat, la violencia i la malaltia; les seves ferides guareixen amb una rapidesa sorprenent, i la seva vista, igual que la oida, es singularment aguda. Es diu que han declinat despres de l'intrusio dels europeus a mitjans del segle XIX, pero presenten encara trets fisics remarcables, com ara una immunitat natural a la malaria, una pell suficientment elastica per no tenir les arrugues que associem a la vellesa, i dents d'una forca "increible": Cipriani conta com ha vist a nois de deu a quinze anys tocar claus entre les mandibules. Hi ha forces testimonis d'un costum de vigor a Andaman consistent a recollectar la mel sense cap vestit protector: "no els piquen mai. Veientlos, tenia la impressio d'estar en presencia d'alguna mena de misteri antic, perdut pel mon civilitzat".

De Vries ha fet tota mena de comparacions permetent establir la superiofitat dels recollectors cacadors en materia de salut, entre elles I'absencia de malalties degeneratives i mentals, aixi com la capacitat de dormir sense dificultat ni molesties. Tambe va notar que aquestes qualitats s'erosionen poc a poc amb el contacte amb la civilitzacio.

En el mateix ordre d'idees, es disposa de ran nombre Lie proves no solament del vigor psiquic i emocional dels primitus sino tambe de la seva remarcable capacitat sensorial. Darwin ha descrit els habitants de l'extrem sud d'America que vivien quasi nus en condicions de fred extremes. Igualment Peasley ha observat aborigens australians que passaven la nit al desert amb molt baixes temperatures "sense cap mena de vestit".

Levi-Strauss ha explicat la seva sorpresa de saber que una determinada tribu d'America del Sud poden veure el planeta Venus a pie dia, proesa comparable a la dels Dogon d'Africa del nord que consideren Siriur B com l'estrella mes important, una estrella que sols es veu amb telescopis dels mes potents. En la mateixa via, Boyden ha descrit la capacitat dels Boiximans per veure, a ull nu, quatre de les Ilunes de Jupiter.

Al Ilibre The Harmless People, E. Marshall ha explicat com un boixima s'havia dirigit amb precisio vers un punt situat ell una basta planura "sense matolls ni arbres per marcar l'indret", i havia senyalat amb el dit un bri d'herba amb un filament de liana lligat quasi invisible que havia marcat mesos abans, a l'estacio de les pluges, quan era verda. El temps havia esdevingut caloros, al tornar a passar per aquell Iloc, va obtenir una rel suculenta oil havia marcat amb el seu Iligam.

Tambe al desert del Kalahari, Van de Post ha meditat sobre la comunicacio dels San amb la natura, parlant d'un nivell d'experiencia que es "podria fins i tot anomenar mistica. Pei exemple, sembla saber que es el que s'experimenta quan s'es un elefant, un Ileo, un antilop, un Ilangardaix, un ratoli, una mantis, Lin boabab, una cobra o un amarillis, per citar sols alguns dels essers entre els que viuen". Sembla quasi banal comentar que frequentment hom es queda bocabadat davant I'habilitat dels recollectors caqadors en seguir una pista desafian tota explicacio racional.

Rohrlich-Leavitt ha notat que "les dades de les que es disposa mostren que generalment els recollectors cacadors no cerquen delimitar un territori propi i marquen un Iligam bilocal; ignoren I'agressio collectiva i refusen la competencia entre grups, reparteixen lliurement els recursos, aprecien l'igualitarisme i I'autonomia personal en el quadre de la cooperacio de grup i son indulgents i tendres amb els infants". Desenes d'estudis fan del repartiment i de l'igualitarisme el tret distintiu d'aquests grups. Lee ha parlat de "la universalitat (del repartiment) entre els recollectorscacadors", igual que l'obra de Marshall ressenya una "etica de la generositat i de la humilitat" demostrant una tendencia "fortament igualitaria" entre els recollectorscacadors. Tanaka en proporciona un exemple tipic: "el tret de caracter mes apreciat es la generositat, i el mes menyspreat I'avaricia i l'egoisme".

Baer ha reportat que "l'igualitarisme i el sentit democratic, l'autonomia personal i l'individualitzacio, el sentiment protector i l'instint nodridor" com les virtuts cardinals dels nocivilitzats; i Lee ha parlat "d'una aversio absoluta per les distincions jerarquiques entre els pobles recollectors cacadors del mon sencer". Leacock i Lee han precisat que "tota presumpcio d'autoritat" al si del grup "provoca l'enuig o la colera entre els !Kung, com s'havia reportat entre el Mbouti, els Hazda i dels Muntanyencs Naskapi entre d'altres". "Fins i tot el pare d'una familia extensa no pot dir als seus fills i les seves filles el que han de fer. La majoria dels individus semblen actuar segons les seves propies regles intemes", ha reportat Lee sobre els !Kung de Botswana. Ingold ha estimat que "a la major part de les societats de recollectors cacadors, han donat un valor suprem al principi de I'autonomia individual", equivalent al descobriment de Wilson d"'una etica d'independencia" que es comuna a "les societats obertes en questio". L'antropoleg de camp Radin ha arribat a dir que "en la societat primitiva es deixa camp lliure a totes les formes concebibles d'expressio de la personalitat. No s'emet cap judici moral sobre cap aspecte de la personalitat humana com a tal".

Observant l'estructura social dels Mbouti, Turnbull s'ha sorpres de trobar "un vuit aparent, una absencia de sistema intern quasi anarquic". Segons Duffy, "els Mbouti son naturalment igualitaris: no tenen caps ni reis, i les decisions que concemeixen a la banda son preses per consens". En aquest tema, com entre tants d'altres, es troba una diferencia enorme entre els recollectors cacadors i els pagesos. Les tribus d'agricultors bantus (com els Saga), que rodejant els San, estan organitzats per l'aristocracia, lajerarquia i el treball, mentre que els San no coneixen altra cosa que l'igualitarisme, I'autonomia i el compartir. La domesticacio es el principi que presideix aquesta diferencia radical.

La dominacio al si d'una societat no es possible sense la dominacio de la natura. Per contra, a les societats de recollectors cacadors, no existeix cap jerarquia entre la especie humana i les altres especies animals, de la mateixa manera que les relacions que uneixen els recollectors cacadors son no jerarquiques. Es caracteristic , els no domesticats consideren els animals que ells cacen com a iguals, i aquest tipus de relacio fonamentalment igualitaria ha durat fins I'arribada de la domesticacio.

Quan I'allunyament progressiu de la natura va esdevenir dominacio social patent (agricultura) no varen canviar solament els comportaments socials. Els relats dels mariners i els exploradors que arribaven a regions "novament descobertes" diuen que ni els ocells ni els mamifers tenien por dels invasors humans. Alguns grups de recollectors actuals no cacavan abans de tenir contacte amb l'exterior, per exemple els Tasadai de Filipines; i si la major part d'aquests supervivents practica la cacera " no es tracta dun acte agressiu". Turnbull ha observat que la cacera entre els Mbouti es practica sense el menor esperit a,iessiu" i suscita fins i tot una mena de penediment. I Hewitt ha notat els Ilacos de simpatia que uneixen cacador i cacat entre els Boiximans San que va contactar al segle XIX.

Pel que fa a la violencia entre els recollectors cacadors, Lee ha descobert que "els !Kung troben horroros lluitar i troben estupida la gent que es baralla". Segons la narracio de Duffy, els Mbouti "consideren tota forma de violencia entre uns individus amb molt d'horror i de disgust, i no el representen mai en les seves danses o en els seus jocs teatrals". L'homicidi i el suicidi, conclou Bodley, son "veritablement excepcionals" entre els placids recollectors cacadors. La naturalesa guerrera dels pobles indigenes d'America ha estat, sovint, favricada Li pedacos per donar una aparenca legitima als projectes de conquesta dels europeus; els recollectors cacadors Comantxes varen conservar les seves maneres no violentes durant segles abans de l'invasio europea, i sols veren esdevenir violents el seu contacte amb una civilitzacio dedicada al pillatge.

Entre nombrosos giLips de recol lectors cacadors, el desenvolupamentde la cultura simbolica, que va conduir rapidament a l'agricultura, esta Iligada, a traves del ritual, a una vida social alienada. Bloch ha descobert una correlacio entre els nivells de ritual i de jerarquia. I Woodburn ha establert una connexio entre la manca de ritual i la absencia de papers especialitzats i de jerarquia elltre els Hazda de Tanzania.

L'estudi de Turner sobre els Ndembou d'Africa Occidental ha revelat una profusio d'estructures rituals i de cerimonies destinats a equilibrar els conflictes nascuts de l'enfonsament d'una societat anterior, mes unida. Aquestes cerimonies i aquestes estructures tenen una funcio politica d'integracio. El ritual es una activitat repetitiva; les consequencies de les reaccions que engendren tenen l'efecte d'un contracte social. El ritual fa comprendre que la practica simbolica, a traves de la pertinenca al grup i de les regles socials, es indissoluble de la dominacio. El ritual nodreix I'acceptacio de la dominacio, i , com s'ha demostrat sovint, condueix a la creacio de rols de comandament i d'estructures politiques centralitzades. El monopoli de les institucions cerimonials perllonga netament la nocio d'autoritat i podria fins i tot ser I'autoritat formal original.

Entre les tribus d'agricultors de Papua, I'autoritat i la desigualtat que ella implica esta fonamentada en la participacio a l'iniciacio ritual jerarquica o sobre la mediacio d'un xaman. Veiem dins el rol del xaman una practica concreta on el ritual serveix per a la dominacio d'alguns individus sobre el resta de la societat.

Radin ha descrit "la mateixa tendencia marcada" entre el xamans i els homesmedecina dels pobles tribals d'Asia i America del Nord "a organitzar i desenvolupar la teoria segons la que sols ells estan en comunicacio amb el sobrenatural". Aquesta exclusivitat sembla donarlos un poder a expenses dels altres; Lommel ha constatat "un augment de la influencia psicologica del xaman desequilibrant la dels altres membres del grup". Aquesta practica te implicacions molt evidents sobre les relacions de poder en els altres dominis de la vida, i contrasta amb periodes anteriors on les autoritats religioses estaven absents.

Els Batuque del Brasil tenen entre ells xamans que afirmen dominar certs esperits i tracten de vendre els seus serveis sobrenaturals a clients, d'una manera molt semblant als gurus de les sectes modernes.

Segons Muller, els especialistes en aquest tipus de "control magic de la natura, acaben naturalment per controlar tambe els homes". De fet, el xaman es sovint l'individu mes influent de les societats preagricoles, i esta en posicio de poder institucionalitzai el canvi. Johannessen proposa la tesi segons la quual la resistencia a la innovacio que era la cultura de la recol leccio va se vencuda pels xamans, per exemple entre els indis d'Arizona i de Nuevo Mexico. Igulament Marquardt suggereix que les estructures d'autoritat ritual han jugat un paper important en la posta en marxa i l'organitzacio de la produccio a l' america del Nord. Un altra especialista en els grups americans ha vist un lligam important entre el paper dels xamans en la dominacio de la natura i la posada sota tutela de les dones.

Berndt ha demostrat la importancia entre els aborigens austra de la divisio sexual ritual del treball en el desenvolupament dels rols sexuals negatius, i Randolph fa notar que "I'activitat ritual e's necessaria per crear tan homes com dones adequats". No existeix "a la natura cap rao" per la divisio entre sexes, explica Bendre. "Deurien ser creades per la prohibicio i el tabu, varen convertirse en "naturals" mitjancant la ideologia del ritual".

Pero la societat de recollectors cacadors per la seva mateixa naturalesa, rebutia el ritual i la seva potencialitat de domesticar a les dones. La estructura (absencia d'estructura?) de les bandes igualitaries, fins i tot aquelles mes centrades en la cacera, comporta en efecte la garantia de I'autonomia dels dos sexes. Aquesta garantia es basa en que els productes de subsistencia estan disponibles per igual per les dones que pels homes, i Clue t mes a mes, l'exit de la banda depen de la cooperacio fonamentada sobre l'autonomia. Les esferes de cada sexe estan sovint separades d'una manera o altra, pero en la mesura en Clue la contribucio de les dones es generalment al menys igual t la dels homes, l'igualtat social entre sexes constitueix "un tret major de les societats de recollectors cacadors". De let, nombrosos antropolegs han constatat que als grups de recol lectors cacadors l'estatus de les dones era superior al que tenen en tots CIS altres tipus de societat.

Per totes les ,rans decisions. ha observat Turnbull entre els Mbouti, "els homes i les dones tenen igualment veu a l'assemblea, la cacera i la recol leccio son igual d'importats l'un que I'altre". Existeix una diferenciacio sexual, -sens dubte mes marcada que entre els seus avantpassats llunyans "pero sense cap idea de superioritat o de subordinacio". Segons Post i Taylor, entre els !Kumg, el homes fan de fet jornades mes llargues que les dones.

Respecte al tema de la divisio sexual del treball, corrent entre els recollectors cacadors contemporanis, caldra precisar que aquesta divisio no es de cap manera universal. No mes del que era a I'epoca de Tacit, quan escrivia a proposit dels Fenni de la regio baltica, que "les dones seguint els seus propis desigs cacen com els homes, i consideren la seva sort millor que la de les altres que es planyen dels treballs dels camps", o tambe, quan l'historiador bizanti Procopi descobria, al segle VI, que els Serithifinni de la regio que es actualment Fitlandia "no treballen mai el camp, ni fan conrear a les seves dones, sino que les dones s'ajunten amb els homes per cacar".

Les dones tiwi de l'illa Melville cacen normalment, com les dones agta de Filipines. A la societat Mbouti, hi ha poca especialitzacio per sexes. "Fins i tot la caca es una activitat comuna, fa notar Turnbull, certificant que, entre els esquimals tradicionals, es (o era) una empresa cooperativa portada a terme per tot el grup familiar.

Darwin va descobrir el 1871 un altra aspecte de la igualtat sexual; "entre les tribus totalment barbares, les dones tenen mes poder per escollir, rebutjar o seduir els seus amants o, i per consequencia, per canviar el seu marit, del que es podria creure". Els !Kung i els Mbouti son bons exemples d'aquesta autonomia femenina, com ha fet notar Marshall i Thomas. 'Aparentment, les dones canvien de marit cada cop que elles estan insatisfetes del seu company". Marshall ha descobert tambe que la violacio es extraordinariament rara, gairebe desconeguda, entre els !Kungs.

Un curios fenomen concernent a les dones reollectorescacadores, es la seva capacitat d'impedir la prenyesa en absencia de tota mena d'anticoncptiu. Diverses hipotesis han estat formulades i refutades, per exemple que la fertilitat estigui lligada a la quantitat de grassa del cos. L'explicacio que sembla plausible es recolza sobre el fet de que els humans no domesticats estan mes en harmonia amb el seu esser fisic que nosaltres. Els sentits i els processos biologics dels recol lectors cacadors no els son estranys ni se'ls fan grans; el domini sobre la fertilitat es sens dubte menys misteriosa per aquells per qui el cos no ha esdevingut un objecte exterior sobre el que s'actua.

Els pigmeus del Zaire celebren les primeres menstruacions de les noies amb una gran testa de gratitud i de joia. La jove dona experimenta l'orgull i el plaer, i tot el grup demostra la seva felicitat. Per contra, entre els vilatans agricultors, una dona que te la menstruacio es considerada impura i perillosa, i se la te en quarantena per un tabu. Draper es va impressionar per les relacions disteses, igualitaries entre homes i dones San, amb la seva suavitat i el seu respecte mutu, tipus de relacio que perdura, mentre els San continuen essent recollectors cacadors.

Duffy ha descobert que tots els nens d'un campament Mbouti diuen pare a tots els homes i mare a totes les dones. Els nens dels recollectors cacadors es beneficien de mes atencions i mes cura, mes de temps que els de les families nuclears aillades per la civilitzacio. Taylor ha descrit "un contacte quasi permanent" I amb les seves mares i amb altres adults dels que es beneficien els nens boiximans. Els bebes !Kung estudiats per Ainsworth presenten una precocitat marcada del desenvolupament de les primeres actituds cognitives i motrius. Aixo s'atribueix tant a la estimulacio afavorida per una Ilibertat de moviments sense traves, com al nivell de calor i de proximitat fisica entre els pares i els nens.

Draper ha pogut observar que la "competicio en els jocs esta practicament absent entre els !Kung", igual que Shostack observa que "els nois i les noies !Kung juguen d'una manera semblant i comparteixen la major part del joc". Ha descobert tambe que no es prohibeix als infants els iocs sexuals experimentals, aquesta situacio es parella amb la llibertat amb que els joves Mbouti, durant la pubertat, "es lliuren amb delit i joia a I'activitat sexual preconjugal". I els Zouni "no tenen cap nocio del pecat", com diu Ruth Benedict en la mateixa linia d'idees. "la castitat com a manera de viure esta mal considerada ... Les relacions agradables entre sexes no son mes que Lin aspecte de les relacions agradables entre humans ... la sexualitat es un fet banal en una vida felic".

Coontz i Henderson apleguen nombrosos recolzaments de l'idea de que les relacions entre sexes son extremadament igualitaries en les societats dels recol lectors cacadors mes rudimentaris. Les dones juguen un paper essencial a l' agricultura tradicional, pero no es beneficien d'un estatus en correspondencia amb la seva contribucio, al contrari del que passa a les societats dels recollectors cacadors. Amb I'arribada de I'agricultura, les dones varen ser domesticades igual que les plantes i els animals. La cultura que es va establir per la instauracio de l'ordre nou, exigeix la submissio autoritaria dels instints, de la Ilibertat i de la sexualitat. Tot desordre ha de ser perseguit, el que es elemental i espontani ha de ser Iligat amb corda curta. La creativitat de les dones i el seu esser mateix en tant que persones sexuades son aixafats per donar lloc al paper, expressat en les grans religions pageses, de la Gran Mare, es a dir, de l'esser fecund, nutrici, subministrador d'homes i d'aliments.

Els homes de la tribu dels Munduruc, conreadors d'America del Sud, utilitzen una mateixa formula per parlar de la submissio de les plantes i de les dones: "les domem amb la banana". Fins i tot Simone de Beauvoir ha reconegut en l'equivalencia aradaphalus el simbol de I'autoritat masculina sobre la dona. Entre els Jivaro de I'Amazonia, un altra grup d'agricultors, les dones son les besties de carrega i la propietat personal dels homes; "la captura de dones adultes constitueix el motiu de moltes guerres" per aquestes tribus de les planes d'America del Sud. Aixi, el tractament brutal i I'aillament de les dones semblen ser funcions de les societats agricoles i, en aquests grups, les dones continuen avui dia executant la major part, sit16 la totalitat del treball.

La caca de caps es practicada pels grups mencionats mes amunt, forma part de la guerra endemica que Iliuren per la possessio de les terres cultivables; la caca de caps i l'estat de guerra quasi constant existeixen tambe entre les tribus d'agricultors de les altes planes de PapuaNova Guinea. Les recerques del matrimoni Lenski han arribat a la conclusio de que la guerra es molt rara entre els recollectors cacadors, pero esdeve extremadament corrent a les societats agricoles. Com expressa succintament Wilson: "la venjanca, la querella, la matanca, la batalla i la guerra semblen apareixer amb els pobles domesticats i els caracteritza".

Els conflictes tribals, afirma Godelier, "s'expliquen principalment per la dominacio colonial" i no s'ha de considerar que el seu origen resideix "en el funcionament de les estructures precolonials". Es cert que el contacte amb la civilitzacio pot haver tingut un efecte desestabilitzador i provocar una degeneracio, pero es pot suposar que el marxisme ortodox de Godelier (d'aqui la seva resistencia a preguntarse sobre la relacio entre la domesticacio i la produccio) no es alie a un judici Colll aquest. Aixi se'ns pot dir que els Esquimals Cooper, que coneixen una taxa significativa d'homicidis al si del seu grup, deuen aquesta violencia a l'impacte d'influencies exteriors, Pero cal fer notar que ells crien des de fa molt de temps gossos de trineu.

Arens ha afirmat que, el fenomen del canibalisme es una ficcio inventada i estesa pels agents de la conquesta exterior. Pero existeixen proves d'aquesta practica entre, aqui tambe, els pobles tocats per la domesticacio. Els estudis d'Hogg , per exemple, revelen la seva presencia en certes tribus africanes fundadees sobre l'agricultura i modelades sobre el ritual. El canibalisme es generalment una forma cultural de control del caos, en el clue les victimes representen I'animalitat o tot el que ha de set domat. Es significatiu que un dels grans mites dels habitants de les illes Fidji, "com els fidjians varen esdevenir canibals", es literalment un conte sobre la plantacio, lgualment els Azteques, poble fortament domesticat i sensible a la cronologia, practicava el sacrifici huma com un ritus destinat a calmar les forces rebels i mantenir l'equilibri d'una societat molt jerarquitzada. Com Norbeck ha senyalat, les societats no domesticades, "culturalment empobrides", no coneixen el canibalisme ni el sacrifici huma.

En quant a un dels elements subjacents fonamentals de la violencia a les societats mes complexes, les fronteres, Barnes, ha descobert que "a la literatura etnoggrafica, els testimonis de lluites territorials" entre recol lectors cacadors son extremadament rares. Les fronteres dels !Kung son vagues i mai vigilades, els territoris dels Pandaram cavalquen els un sobre els altres, els Hazda es desplacen lliurement d'una regio a una altra, les nocions de frontera i violacio de frontera tenen poc sentit o cap entre els Mbouti; i els aborigens d'Australia refusen qualsevol demarcacio territorial o social. Una mentalitat fonamentada sobre I'hospitalitat i no sobre l'exclusio.

Segons Kitwood, els pobles de recol lectors cacadors no han desenvolupat "cap concepcio de la propietat privada". Com nosaltres hem fet notar mes amunt, a proposit del repartiment i de la definicio dels aborigens per Samson com "poble sense propietat", els recol lectors cacadors no comparteixen pas l'obsessio dels civilitzats per les coses exteriors.

"El meu i el teu, Ilavor de la discordia, no tenen cap Iloc entre ells", escrivia Pietro el 1511 a proposit dels indigenes que va trobar durant el dese viatge de Cristofol Colom. Segons Post, els Boiximans no tenen "cap sentit de la possessio" i Lee ha observat que no operen amb "cap dicotomia marcada entre els recursos de l'ambient natural i la riquesa social". Com ja hem dit, existeix una Iinia de demarcacio entre la natura i la cultura, i els no civilitzats han escollit la primera.

Existeixen molts recol lectors cacadors que podrien transportar tot el que necessiten en una sola ma, i que grosso modo moren amb tot el que tenien al venir al mon. Va haver un temps en que la humanitat compartia totes les coses; amb la irrupeio de I'agricultura la propietat va esdevenir essencial, i una especie va pretendre posseir tot el mon. Ens trobem davant d'una distorsio que la imaginacio dificilment hauria pogut concebre.

Sahlin ha parlat d'aixo d'una manera eloquent: "els pobles mes primitius del mon tenen poques possessions, pero no son pobres. La pobresa no es una determinada quantitat petita de bens; no es una relacio entre mitjans i finalitats, es abans que res, una relacio entre les persones. La pobresa es un estatus social. I en tant que tal es una invencio de la civilitzacio".

La tendencia habitual" dels recollectors cacadors "a rebutjar I'agricultura fins que els es imposada de manera absoluta" expressa una divisio entre natura i cultura, ben present a les idees dels Mbouti segons la qual qualsevol que esdevingui vilata, deixa de ser Mbouti. Saben que la banda de recol lectors cacadors i els pobles de pagesos son societats oposades amb valors antagonistes.

Arriba malgrat tot el moment en que el factor crucial de la domesticacio es perd de vista "les poblacions de recol lectorscacadors de la costa oest d'America del Nord, coneguts pels historiadors, son atipics en relacio amb d'altres recollectorscacadors". Com diu Kelly, "les tribus de la costa del NordOest trenquen tots els estereotips sobre els recollectors cacadors". Aquests recollectors cacadors tenien el seu principal mitja de subsistencia en la pesca, presentaven trets aliens com la ieiarquia, la guerra i l'esclavatge. Pero quasi sempre s'ha oblidat el fet de que conreaven tabac i criaven gossos. Aixi dones, fins i tot aquesta celebre "anomalia" comporta trets que la relacionen amb la domesticacio.

En la practica, el ritual abans que res, despres la produccio, sembla afermar i afavorir, amb les formes de dominacio que I'acompanyen, els diversos aspectes del declinar de la vida humana aparegut despres de l'era felic anterior.

Thomas proporciona altres exemples presos d'America del Nord, el dels Xoxonis de la Gran Vall i de les tres societats que la composen , els Xoxonis de la montanya Kawich, el Xoxonis del riu Reese i els Xoxoni de la vall d'Owens. Els tres grups coneixen nivells diferents d'agricultura, marcats per un sentit creixent del territori (o de la propietat) i de la jerarquia, i corresponentse estretament als diferents graus de domesticacio.

"DEFINIR" UN mon desalienat seria impossible, fins i tot indesitjable, pero crec que podem i hauriem d'assajar desemmascarar el nomon d'avui dia i com hi hem arribat. Hem pres un mal cami monstruos amb la cultura i de la divisio del treball; hem marxat d'un Iloc d'encantament, de comprensio i de totalitat per inai a parar a l'absencia en que ens trobem, en el cor de la doctrina del progres. Buida i cada cop mes buida, la logica de la domesticacio, amb les seves exigencies de total dominacio, ens mostren la ruina d'una civilitzacio que arruina tota la res ta. Presumir de la inferioritat de la natura afavoreix la dominacio de sistemes culturals que no tardara en tornar la terra en inhabitable.

El postmodernisme ens diu que una societat sense relacions de poder no pot ser mes que una abstraccio. Es una mentida!!, al menys si no acceptem la mort de la natura i de tot allo que va ser i que podria ser de nou.

Turnbull ha parlat de la intimitat dels Mbouti i el bosc, i de la seva manera de dansar com si fessin l'amor amb el bosc. En una vida on els essers son iguals, una vida que no es una abstraccio i que s'esforca en mantenirse encara avui dia, ells

"DANSEN AMB EL BOSC, DANSEN AMB LA LLUNA".

LIFE IS SHORT. THROW HARD.
Support your local BLACK BLOC!